Entrevista amb Roger F. Schank

Avui cercant coses sobre temes educatius he trobat un video que m'ha semblat força interessant i m'ha fet reflexionar sobre diversos temes. Aquest video és una entrevista amb Roger F. Schank, un especialista en ciències de l'aprenentatge i tot i que el video possa molts exemples d'alumnes en nivells superiors al d'educació infantil, penso que podem extreure coses molt interessants.



En primer lloc m'agradaria resaltar el moment en que Roger F. Schank parla sobre la importància d'experimentar amb aquelles coses que es volen aprendre "se aprende, haciendo" i aquesta idea m'ha fet reflexionar ja que precisament fa uns dies hem parlat d'aquest tema en el seminari de la universitat. Avui en dia és molt comú que els nens vagin a l'escola i facin fitxes i més fitxes, fent coses com si fossin màquines i no ens parem a pensar en la importància de l'experimentació. Un nen ha de captar les coses pels sentits, ha de tocar, ha de tastar, ha de veure,... i en una fitxa el nen no té cap experimentació, a més, en moltes ocasions aquestes fitxes són presentades a la pissarra on el mestre les fa i els nens ho han de repetir posteriorment en el seu propi full. I en aquestes situacions, on trobem aquesta dita de "se aprende, haciendo"?, en cap lloc, i és precisament per aquest motiu pel qual els alumnes no interioritzen aquests coneixements que els hi estem donant. Com a conclusió, a aquesta primera idea i des del meu punt de vista, tal i com diu Roger F. Schank hem de fer particips als nens de les activitats perque ells puguin aprendre i fer seus aquests coneixements.

Com a segona idea destacable d'aquesta entrevista, m'agradaria destacar quan Roger F. Schank parla sobre els ordinadors i com aquests poden proporcionar múltiples possibilitats a les aules però que actualment, no ho estan fent i possa un exemple molt significatiu com és el d'ell mateix que va crear un programa perque els alumnes poguessin estudiar geografia amb l'ordinador però com que els mestres no deixaven que els alumnes experimentessin individualment allò que ells volien aquest programa va servir de poca cosa i amb aquest exemple reflexem que en moltes ocasions, els mestres només es basen en la comoditat seva i que la dinàmica de la classe sigui lo més dirigida i fàcil possible. Com a conclusió d'aquesta idea podem dir que l'ordinador és una font d'aprenentatge, d'eines per aprendre i descobrir coses més facilment, però que si el mestre no en fa un bon ús, aquesta eina no servirà per res.

Com comentavem l'altre dia a l'espai de seminari, un mestre ha de crear possibilitats perque els alumnes aprenguin, però alumne i experiència sempre han d'anar junts, un mestre mai es pot interpossar entre l'experiència i l'alumne, en el nostre cas entre el nen d'infantil.

Per tal de no extrendre'm molt més, vull destacar també la idea de que hem de renovar el software educatiu ja que les noves tecnologies aplicades a l'aula ens han de fer canviar l'educació que segueix implantada avui dia i no desenvolupar aquests recursos tan dirigits i poc experimentals que hi ha avui dia impossats en la gran majoria d'aules.